dissabte, 19 d’abril de 2008

QUÈ ÉS LA PENYAJOAN SANTAMARIA-AGRUPACIÓ PER AL FOMENT DE LA CULTURA CATALANA?

La PENYA JOAN SANTAMARIA–AGRUPACIÓ PER AL FOMENT DE LA CULTURA CATALANA té els seus orígens cap a l’any 1940, quan un grup d’intel·lectuals, escriptors, periodistes, advocats, metges i altres professionals van aplegar-se al voltant de Joan Santamaria i Monné –advocat, jutge i escriptor lleidatà–, disposats a realitzar una tasca estimulant de manteniment, difusió i propagació de la cultura, la llengua i les lletres catalanes.
D’entre tots aquells membres fundadors i primers penyaires, cal esmentar Manuel Parés, propietari del bar on es reunien a sopar; els escriptors Rafael Tasis i Marca, Josep Sol, Alfred Badia i Gabarró, i Ramon Bardés i Abellà; l’escriptor i lletraferit Antoni Rosich i Catalan; el poeta Jaume Rosquellas i Alessan; el novel·lista Joan Oller i Rabassa; la comediògrafa Rosa Maria Arquimbau; l’historiador Ferran Soldevila; el filòleg Ramon Aramon i Serra; els editors Rafael Dalmau i Ferreres, i Miquel Arimany; el llibreter Joan Ballester i Canals; els advocats Antoni Bergós i Massó, i Juli Laporta i Guardis; el jurista Francesc Maspons i Anglasell; el psiquiatre Salvador Vives i Casajuana; els doctors Mayoral, i Agustí Marí i Guinart; els periodistes Artur Llorens i Opisso, i Carles Sala i Joanet; el fotògraf Pere Català i Pic; el sindicalista i polític Martí Barrera; el científic i polític Heribert Barrera; etc.

L'any 1955, un cop mort Joan Santamaria, la Penya adoptà definitivament el nom de l'escriptor desaparegut i decidí de crear un premi literari a la seva memòria: el “PREMI JOAN SANTAMARIA”.

El I PREMI JOAN SANTAMARIA fou concedit, el 25 de maig de 1956, a Mercè Rodoreda, per la narració "Carnaval"; el 26 de maig del 2001 el XLIV PREMI el guanyà l'obra de narració "L'esparver", de Josep Ma. Fontdecaba i Fuster, el 25 de maig del 2002 fou atorgat el XLV PREMI a l’obra de teatre “El Vals de la garrafa”, d’Helena Tornero i Brugués; el 24 de maig del 2003 el XLVI PREMI fou per a l’obra de narració “La partida del cagat”, de Xavier Vidal i Alemany; el 22 de maig del 2004 el XLVII PREMI recaigué en l’obra de teatre “Afectes”, d’Ignasi López Serra; el 21 de maig del 2005 el XLVIII PREMI fou concedit a l’obra de narració “Silencis”, de Marina Martori i Josep Villagrasa; el 27 de maig del 2006 el XLIX PREMI de teatre fou declarat desert; i el passat 26 de maig del 2007, el L PREMI de narració ha estat atorgat a l’obra “El jugador de futbolí que volia córrer la banda”, de Ramon Pardina i Villanueva, mentre que el L PREMI de teatre ha romàs desert.

La nostra Penya té, doncs, més de 66 anys d’existència, i el PREMI JOAN SANTAMARIA, amb una continuïtat remarcable i una antiguitat de 50 anys –només 2 anys va deixar de convocar-se– podem dir amb legítim orgull que és “el que fa més anys que es convoca en llengua catalana, sense haver canviat mai de nom”.

Però les activitats de la PENYA JOAN SANTAMARIA no es limiten només a la convocatòria anual del PREMI JOAN SANTAMARIA, sinó que, fidels a la nostra tradició, ens continuem reunint una vegada al mes, any rera any, des de l’octubre fins al maig, per fer les vetllades amb una persona convidada, de la intel·lectualitat, de les lletres, de l’art, de la política, etc., la qual ens ofereix una conferència sobre un tema d’actualitat catalana o d’especial interès que hagi escollit. La dissertació sempre és seguida d’un animat col·loqui, amb la participació de tots els assistents a l’acte.

Sabem prou bé que els qui ens han passat la torxa han estat homes i dones il·lustres de la nostra terra que s’hi van jugar molt, en pro de la nostra llengua i de la nostra cultura, en temps obscurs, difícils i no pas tan remots, i que malauradament ara molta gent s’ha oblidat massa de pressa dels esforços que a ells i elles els calgué d’aplegar per tal que la PENYA JOAN SANTAMARIA continués ben viva, com sortosament estem joiosos de manifestar.

Deu ser per això que l’any 1996, tots els components i amics de la nostra estimada PENYA JOAN SANTAMARIA vam tenir la satisfacció de veure reconeguts tots aquells esforços amb l’obtenció del magnífic guardó de la CREU DE SANT JORDI en forma de placa, concedit pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

L’actual Junta directiva de la Penya–Agrupació, doncs, és ben conscient que aquest valuós patrimoni cultural i humà no només cal conservar-lo, ans bé fer-lo créixer. És per això que la PENYA JOAN SANTAMARIA vol ser un símbol de la força de voluntat que caracteritza la nostra Nació i que ha fet possible el ressorgiment de Catalunya i de les seves institucions.

Constatem que malgrat la tasca feta per tots els homes i dones de la Penya, en el passat i en el present, encara no n’hi ha prou. Ara volem consolidar el reeiximent de la nostra cultura, assegurant el futur d’allò que és fonamental per a la supervivència dels països: la seva llengua parlada i escrita. Per això volem que els PREMIS JOAN SANTAMARIA siguin molt més coneguts i que vagin units, també, a aquells de qui depèn i dependrà que la literatura catalana continuï existint: el nostre jovent.

Per aquest motiu, tots els membres de la nostra Junta directiva, amb més entusiasme que mitjans, ens proposàrem de constituir el PREMI JUVENIL JOAN SANTAMARIA DE NARRATIVA BREU, ara ja fa 9 anys, adreçat, exclusivament, als alumnes d'estudis secundaris. Aquesta decidida aposta per la joventut ha tingut un gran èxit des del primer moment. En efecte, des del 25 de maig de 1996, quan fou lliurat el I PREMI JUVENIL JOAN SANTAMARIA a Carme Codina i Relat –alumna del C.E. Ramar-2, de Sabadell– per la seva obra “Nina de porcellana”, fins al passat 26 de maig, en què fou guardonat Bernat Soler i Sala –alumne de l’IES Damià Campeny, de Mataró– amb el XII PREMI, per “Lluny de Catalunya al servei del rei Carles”, la participació s’ha mantingut, i doncs, el PREMI JUVENIL JOAN SANTAMARIA està ja més que consolidat.

Amb aquesta iniciativa, els PREMIS JOAN SANTAMARIA adoptaren la seva nomenclatura plural actual i, d’aquesta manera, “el Premi que fa més anys que es convoca en llengua catalana” s’atorga conjuntament amb el “primer Premi jove que es publica en llengua catalana”. Però l’any 2005 encara s’hi afegí un nou PREMI DE POESIA, que en la 3a. edició d’enguany ha estat atorgat a Josep Checa i Falgà, per la seva obra “Pont”.

A hores d’ara, doncs, LA PENYA I ELS PREMIS JOAN SANTAMARIA no tan sols segueixen vius com una romanalla del passat sinó que, aprofitant la nostra memòria històrica, hem sabut aprofitar aquesta flama per il·luminar nous camins, d’acord amb el nostre present col·lectiu i amb la nostra responsabilitat envers el futur. És en aquesta mateixa línia que el CARTELL DE PREMIS JOAN SANTAMARIA 2007 ha presentat ja, en la seva 50a. convocatòria, un total de 7 premis: els L Premis de Narració i de Teatre –enguany conjuntament–; el XIX Premi d’Assaig breu (que prové de l’Agrupació per al Foment de la Cultura Catalana, entitat fusionada amb la Penya Joan Santamaria), i que ha estat atorgat enguany a l’obra “Literatura i imaginari nacional (La contribució de la literatura a les nacions)”, d’Enric Balaguer i Pascual; el III Premi de Poesia; el XII Premi juvenil de Narrativa breu; i els II Premis Europa de Guió cinematogràfic en llengua catalana (el de Guió i el de Diàleg cinematogràfic), atorgats enguany, respectivament, a l’obra de Guió “L’exèrcit inexistent”, de Carlos Salas Sallan, i a la de Diàleg “La gola del llop”, de David Delgado Llavina.

Cada mes de maig, per tant, la NIT DE LA PENYA–AGRUPACIÓ, amb el lliurament de tots aquests premis el mateix dia, volen ésser una nova fita d’aquest camí d’esperança que va des d’una tradició gloriosa a un esdeveniment il·lusionat per tal de contribuir a la dignitat que les nostres lletres es mereixen.